*En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio, com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
La ràdio és tot això perquè, en aquell qui l'escolta, es generen constantment imatges mentals que no estan limitades per espais, ni per pantalles, ni per colors, ni per sons; a diferència d'aquelles altres imatges que ens ofereix el cinema, la televisió, la premsa, la fotografia o els videojocs, per citar alguns exemples.
La capacitat de generar imatges mentals en els oients és, sens dubte, la principal especificitat de la ràdio com a mitjà de comunicació, encara que tradicionalment també se li han atribuït altres propietats: la immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges. A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla. No cal disposar de grans infraestructures per emetre, ni traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en marxa impressionants rotatives.
El llenguatge radiofònic, un llenguatge descriptiu
Cal, primer de tot, recordar que el que es farà és redactar textos per ser dits. Per tant haureu de pensar en com parleu a l'hora de confeccionar els guions per a la ràdio o bé per a les produccions audiovisuals.
Recordeu, doncs, les característiques generals de la redacció dels textos orals, destacant essencialment tot allò referent a les microestructures textuals:
Senzillesa: convé que les frases siguin curtes. Eviteu l'ús de les subordinades. D'aquesta manera es facilita una millor lectura i per tant una millor comprensió. S'aconsella adoptar un lògica lineal (subjecte + verb + complements), per facilitar el procés de comprensió.
Claredat: s'ha d'evitar l'ambigüitat, donar voltes. Les idees han de ser clares i presentar-se d'una forma ordenada. L'oient ha de captar el missatge amb una sola audició.
Redundància: s'ha d'incidir en la idea principal, per facilitar la comprensió del text. Ara bé, en aquesta redundància s'ha d'evitar repetir les paraules; per tant, és important no recórrer als pronoms, sinó als sinònims. No s'ha d'aplicar una redundància negativa, fer-ho excessivament o sobre idees que no ho necessiten.
Descripció: en el mitjà radiofònic a més caldrà afegir la descripció. La ràdio és un mitjà cec, és a dir, no ofereix imatge, la qual cosa obliga a utilitzar un llenguatge descriptiu i explicar coses que a la televisió no caldria. S'ha d'ajudar a l'oient a construir imatges auditives a través del que li arriba per l'oïda (on som, com som, amb qui som...). Sovint el recurs més usat és el de les comparacions.
Farem servir un equip de radio (XTEC radio) i un programa d'edició de so (Audacity).
Formats de so.
Hi ha molts formats de so. Depenent de com està codificat un so serveix per una o altra funció. Reconèixer els formats de so és un imperatiu teòric indispensable per treballar amb sons. Heu de ser capaços de reconèixer, segons l'extensió de l'arxiu, el format de so amb què esteu tractant, perquè cada extensió correspon a un format de fitxer i cada format és apropiat per unes coses i inapropiat per altres.El gran espectre de formats de so es pot classificar en nou formats bàsics (n'hi ha molts més), cadascun amb característiques pròpies d'utilització i composició.
Tipus
Aplicació
Grandària(pes)
CDA
Format específic dels CD d'àudio. Si visualitzeu el contingut d'un CD-àudio observareu que tots els fitxers són del tipus CDA.
Gros
WAV
Format d'ona. L'estàndard del Windows.
De molt gros a gros, depenent de les característiques del fitxer.
MID
Fitxers amb música codificada segons el sistemaMIDI. S'enregistren les dades d'interpretació i no la música en si.
Molt petit
MUS
Format específic del Music Time.
Molt petit
AIF
Format estàndard a les plataformes MAC (també es pot escoltar al Windows). És el paral·lel al WAV. De fet, es pot canviar manualment l'extensió AIF a WAV.
Molt gros
MP3
El format de codificació de música de qualitat més utilitzat a Internet. Treballa en format WAV però comprimeix aquelles parts que poden resultar inaudibles. Rebaixa molt les grandàries dels arxius.S'ha fet tan popular que la majoria de lectors de CD i DVD són compatibles amb aquest format. Hi ha reproductors portàtils d'MP3.
Petit
OGG
Format molt evolucionat, segons alguns el successor de l'MP3, lliure, multiplataforma, que aconsegueix qualitats molt altes amb pesos molt petits. Alguns reproductors d'MP3 reprodueixen també OGG.
Petit
RA, RM
Format d'àudio utilitzat per Internet codificat amb el codificador Real Encoder. És el format amb el qual opera el servidor de vídeo/àudio de la XTEC.
Molt petit
WMA
Format d'àudio comprimit propi del Windows. El seu reproductor específic és el Reproductor de Windows Media. Les prestacions que té en quant a la relació qualitat/pes són similars a les dels fitxers RA/RM. Alguns reproductors portàtils d'MP3 reprodueixen també WMA.
Molt petit
Quan deseu un projecte amb l'Audacity, es crea un fitxer AUP (AU, segons versions), que no és un format de so i només el pot interpretar aquest programa . Amb l'Audacity podeu crear, per defecte, fitxers WAV, MP3 i OGG. Sempre amb el menú Exporta, no amb Desa. El menú Desa s'utilitza per enregistrar sessions de treball no acabades.
Tant en la transcripció oral d'un text com en la improvisació, s'han d'aprofitar al màxim les possibilitats expressives de la veu. L'oient ha d'entendre que se li parla i no que es llegeix o recita un text que s'ha après el locutor de memòria. S'ha de transmetre naturalitat, cuidant tant com sigui possible la dicció.
Vocalització i articulació: cal tenir una dicció clara i precisa de les paraules que direm, ja que l'oient només sentirà la veu i no tindrà cap suport visual.
Entonació: qualsevol text té una estructura entonativa en funció de la seva tipologia: informativa, poètica..., cal descobrir-hi aquestes estructures per donar als textos l'entonació adequada.
Actitud: davant la lectura d'un text caldrà tenir una actitud positiva, mantenint una distància davant del micròfon suficient perquè la veu arribi sense canvis de nivell, ni de distàncies. Cal donar seguretat a la veu, evitant encallar-se o que els nervis deixin sentir la tremolor a la veu.
Ritme: el ritme té sovint una funció expressiva, que pot donar caràcter al personatge.
Aquí el teniu en format de Word 2007
*En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio genera una situació comunicativa molt particular, en la qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares, somriures, tristesa... La ràdio, com a vegades es diu, és un mitjà cec, però també és, al mateix temps, un món de color.
La ràdio és tot això perquè, en aquell qui l'escolta, es generen constantment imatges mentals que no estan limitades per espais, ni per pantalles, ni per colors, ni per sons; a diferència d'aquelles altres imatges que ens ofereix el cinema, la televisió, la premsa, la fotografia o els videojocs, per citar alguns exemples.
La capacitat de generar imatges mentals en els oients és, sens dubte, la principal especificitat de la ràdio com a mitjà de comunicació, encara que tradicionalment també se li han atribuït altres propietats: la immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges. A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és barata i tècnicament senzilla. No cal disposar de grans infraestructures per emetre, ni traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en marxa impressionants rotatives.
El llenguatge radiofònic, un llenguatge descriptiu
Cal, primer de tot, recordar que el que es farà és redactar textos per ser dits. Per tant haureu de pensar en com parleu a l'hora de confeccionar els guions per a la ràdio o bé per a les produccions audiovisuals.
Recordeu, doncs, les característiques generals de la redacció dels textos orals, destacant essencialment tot allò referent a les microestructures textuals:
Farem servir un equip de radio (XTEC radio) i un programa d'edició de so (Audacity).
Formats de so.
Hi ha molts formats de so. Depenent de com està codificat un so serveix per una o altra funció. Reconèixer els formats de so és un imperatiu teòric indispensable per treballar amb sons. Heu de ser capaços de reconèixer, segons l'extensió de l'arxiu, el format de so amb què esteu tractant, perquè cada extensió correspon a un format de fitxer i cada format és apropiat per unes coses i inapropiat per altres.El gran espectre de formats de so es pot classificar en nou formats bàsics (n'hi ha molts més), cadascun amb característiques pròpies d'utilització i composició.
Quan deseu un projecte amb l'Audacity, es crea un fitxer AUP (AU, segons versions), que no és un format de so i només el pot interpretar aquest programa . Amb l'Audacity podeu crear, per defecte, fitxers WAV, MP3 i OGG. Sempre amb el menú Exporta, no amb Desa. El menú Desa s'utilitza per enregistrar sessions de treball no acabades.
Tant en la transcripció oral d'un text com en la improvisació, s'han d'aprofitar al màxim les possibilitats expressives de la veu. L'oient ha d'entendre que se li parla i no que es llegeix o recita un text que s'ha après el locutor de memòria. S'ha de transmetre naturalitat, cuidant tant com sigui possible la dicció.